MARIANA PINEDA, la "Marianita" dels romanços populars que refereixen la seva mort, exemple de valor i de resistència davant les dictadures.

Amb quinze anys va contreure matrimoni amb Manuel Peralta i Vall però va quedar vídua tres anys després (1822). Influïda per les opinions liberals del seu marit no va trigar en distingir-se pel seu entusiasme en favor de la llibertat, pel que al restablir-se l'absolutisme en 1823 per Fernando VIII va quedar sotmesa a una escrupolosa vigilància. Després de fracassar les temptatives de Espoz i Mina i de Torrijos, les autoritats van saber que a Andalusia es preparava una gran insurrecció liberal i que Mariana Pineda s'ocupava a brodar una bandera per als insurrectes.

Sorpresa  a casa seva , on va ser trobada la bandera i el bastidor, va ser empresonada i ràpidament condemnada a mort per Ramón de Pedrosa i Andrade, comissionat especial per a les causes de conspiració contra la Seguretat de l'Estat, sofrint la pena cabdal donant proves d'una gran serenitat i un valor sense límit. Una vegada i una altra la  van interrogar perquè confessés el nom dels seus còmplices per a salvar la seva vida però ella es va resistir i finalment va ser ajusticiada en la seva ciutat de Magrana en 1831 .

En el Congrés dels Diputats a Madrid figura el seu nom al costat dels d'altres herois de la llibertat.

 

 

 

 

 

 

 

 

MARIANA PINEDA

Lluitadora activa a favor de la causa dels liberals

Granada, 1804-Còrdova, 1831

Oh, que dia tan trist a Granada, que a les pedres fa plorar al veure que Mariana es mor en patíbul  per no declarar"